CRÒNICA
Sant Jordi i negoci, companys de viatge

"Són 33,40 euros”, diu la caixera del supermercat. “I de regal, una rosa”, afegeix. Col·loca la flor dins la bossa de plàstic d’una dona, enmig del cafè, la fruita i els iogurts que havia comprat i l’acomiada amb un “el següent si us plau”. La tradició de regalar roses ja ha arribat fins i tot als supermercats de Tordera. En altres edicions era habitual trobar les típiques paradetes de venda de roses, instal·lades expressament per la diada, però enguany, com a novetat, al mateix anar a fer la compra de la setmana t’endus una rosa de regal. És com una d’aquelles ofertes 2x1 però sense estar anunciada als cartells de promoció del supermercat. Una oferta especial per la diada de Sant Jordi.
La mateixa dona, al sortir del supermercat és “atracada” per dos joves que, mostrant-li un cistell de vímets ple de roses, intenten vendre-li una. “Som alumnes de segon de batxillerat de l’IES Lluís Companys i estem venent roses per guanyar diners i poder anar de fi de curs”, comenta un d’ells. La dona se’ls mira, potser intentant identificar la identitat d’algun dels dos venedors (diuen que en un poble tothom es coneix, encara que a Tordera, a causa de les seves dimensions, no sigui ben bé veritat). Al cap d’un parell de minuts de xerrada entre els venedors i la possible compradora, la dona acaba col·locant una altra rosa dins la bossa del supermercat. Tres euros per una altra flor. Aquesta última no es diferencia gaire de la primera: una rosa vermella, enfundada dins d’un plàstic, amb una senyera catalana i una espiga que l’acompanya. L’única diferència és el preu. “Però tot sigui per col·laborar”, es resigna la torderenca.
Els supermercats i els venedors ambulants de roses no són l’única oferta de flors que durant el matí del 23 d’abril es pot trobar a Tordera. La majoria de cantonades importants del poble estan ocupades per paradetes, muntades per un col·lectiu o altre, amb l’objectiu d’obtenir un benefici per una causa concreta. Entre elles, davant la Caixa del Camí Ral l’associació de Voluntariat recull diners per ajudar als damnificats del tsunami. “La gent ja no se’n recorda, per això intentem fer memòria” comenta Llorenç Camps, president de l’entitat. La paradeta, està presidida per una pancarta de roba blanca sobre la qual hi ha escrit amb retolador blau el lema “Una rosa, un somriure al sud-est asiàtic” i darrere d’aquesta, tres dones de mitjana edat treballen enfundant les roses dins bosses de plàstic i col·locant-les dins de cubells blaus plens d’aigua. “Ens agradaria vendre unes cinc-centes roses” comenta Camps. I conclou: “Amb això ja estaríem satisfets”. Però el ball de xifres no s’acaba aquí. “Per aquest Sant Jordi hem preparat unes dues mil roses” explica Joan Manel Santiago, el propietari d’una de les dues floristeries del poble. I com és natural, el fet d’augmentar l’oferta de roses suposa un augment del número de mans a treballar en la seva preparació. Dins del treballador de la botiga, una desena de persones -coneguts del propietari de l’establiment i que es dediquen a altres professions- participen de manera voluntària en la preparació dels milers de roses vermelles, taronges, blaves, blanques, verdes, roses, grogues i de totes les tonalitats ‘habidas y por haber’. Tot un treball en cadena organitzat i preparat per aquesta diada catalana.
I al costat de les paradetes de flors, les parades de llibres. La venda de llibres a Tordera per la diada de Sant Jordi és un fenomen menys estès i així ho demostra el reduït número de parades que hi ha en comparació amb l’elevada presència de paradetes de roses. En aquest cas, les entitats del poble semblen no estar interessades en la venda de llibres sinó que es decanten més per la ‘botànica’. Enmig de l’aparador provisional establert a les voreres dels carrers, just davant de cada llibreria, hi destaquen obres d’autors coneguts, la majoria d’elles guardonades: premi Sant Jordi 2004, premi Nobel de Literatura i un llarg etcètera. Però els llibreters noten l’absència dels anomenats llibres mediàtics, ja que, segons comenten, són unes obres que solen registrar un elevat índexs de vendes. “Aquest any sort en tenim de les diferents edicions de El Quixot perquè la disminució de l’oferta de llibres mediàtics, com el d’en Toni Soler i companyia, ens ha fet disminuir força la venda de llibres”, afirma Josep Garrido, propietari de la llibreria Núria de Tordera. Davant de l’absència d’un llibre mediàtic, què millor que un clàssic de la literatura espanyola com és El Quixot? És una tria complicada i per això molts compradors acudeixen a l’establiment demanant recomanació al llibreter. “Vull un llibre pel meu marit però no sé ben bé quin triar”, menciona una torderenca. Seguidament puntualitza: “No li agrada gaire llegir”. Però tot i les prioritats del marit, la dona li compra un llibre, tal com mana la tradició.
En la diada de Sant Jordi, Tordera es fa partícip de la festa i sobretot de la venda de roses i llibres. “Enguany hem donat permís a un total de trenta-dues parades de venda ambulant de roses, a més dels deu establiments que també tenen permís per establir la seva parada al carrer”, explica Rafel Matas, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tordera. Enmig d’aquest desplegament comercial especial per a la diada, és gairebé impossible veure algú pel carrer que no porti una rosa o bé un llibre sota el braç, amb la intenció de regalar-ho o bé després que li hagin regalat."
La mateixa dona, al sortir del supermercat és “atracada” per dos joves que, mostrant-li un cistell de vímets ple de roses, intenten vendre-li una. “Som alumnes de segon de batxillerat de l’IES Lluís Companys i estem venent roses per guanyar diners i poder anar de fi de curs”, comenta un d’ells. La dona se’ls mira, potser intentant identificar la identitat d’algun dels dos venedors (diuen que en un poble tothom es coneix, encara que a Tordera, a causa de les seves dimensions, no sigui ben bé veritat). Al cap d’un parell de minuts de xerrada entre els venedors i la possible compradora, la dona acaba col·locant una altra rosa dins la bossa del supermercat. Tres euros per una altra flor. Aquesta última no es diferencia gaire de la primera: una rosa vermella, enfundada dins d’un plàstic, amb una senyera catalana i una espiga que l’acompanya. L’única diferència és el preu. “Però tot sigui per col·laborar”, es resigna la torderenca.
Els supermercats i els venedors ambulants de roses no són l’única oferta de flors que durant el matí del 23 d’abril es pot trobar a Tordera. La majoria de cantonades importants del poble estan ocupades per paradetes, muntades per un col·lectiu o altre, amb l’objectiu d’obtenir un benefici per una causa concreta. Entre elles, davant la Caixa del Camí Ral l’associació de Voluntariat recull diners per ajudar als damnificats del tsunami. “La gent ja no se’n recorda, per això intentem fer memòria” comenta Llorenç Camps, president de l’entitat. La paradeta, està presidida per una pancarta de roba blanca sobre la qual hi ha escrit amb retolador blau el lema “Una rosa, un somriure al sud-est asiàtic” i darrere d’aquesta, tres dones de mitjana edat treballen enfundant les roses dins bosses de plàstic i col·locant-les dins de cubells blaus plens d’aigua. “Ens agradaria vendre unes cinc-centes roses” comenta Camps. I conclou: “Amb això ja estaríem satisfets”. Però el ball de xifres no s’acaba aquí. “Per aquest Sant Jordi hem preparat unes dues mil roses” explica Joan Manel Santiago, el propietari d’una de les dues floristeries del poble. I com és natural, el fet d’augmentar l’oferta de roses suposa un augment del número de mans a treballar en la seva preparació. Dins del treballador de la botiga, una desena de persones -coneguts del propietari de l’establiment i que es dediquen a altres professions- participen de manera voluntària en la preparació dels milers de roses vermelles, taronges, blaves, blanques, verdes, roses, grogues i de totes les tonalitats ‘habidas y por haber’. Tot un treball en cadena organitzat i preparat per aquesta diada catalana.
I al costat de les paradetes de flors, les parades de llibres. La venda de llibres a Tordera per la diada de Sant Jordi és un fenomen menys estès i així ho demostra el reduït número de parades que hi ha en comparació amb l’elevada presència de paradetes de roses. En aquest cas, les entitats del poble semblen no estar interessades en la venda de llibres sinó que es decanten més per la ‘botànica’. Enmig de l’aparador provisional establert a les voreres dels carrers, just davant de cada llibreria, hi destaquen obres d’autors coneguts, la majoria d’elles guardonades: premi Sant Jordi 2004, premi Nobel de Literatura i un llarg etcètera. Però els llibreters noten l’absència dels anomenats llibres mediàtics, ja que, segons comenten, són unes obres que solen registrar un elevat índexs de vendes. “Aquest any sort en tenim de les diferents edicions de El Quixot perquè la disminució de l’oferta de llibres mediàtics, com el d’en Toni Soler i companyia, ens ha fet disminuir força la venda de llibres”, afirma Josep Garrido, propietari de la llibreria Núria de Tordera. Davant de l’absència d’un llibre mediàtic, què millor que un clàssic de la literatura espanyola com és El Quixot? És una tria complicada i per això molts compradors acudeixen a l’establiment demanant recomanació al llibreter. “Vull un llibre pel meu marit però no sé ben bé quin triar”, menciona una torderenca. Seguidament puntualitza: “No li agrada gaire llegir”. Però tot i les prioritats del marit, la dona li compra un llibre, tal com mana la tradició.
En la diada de Sant Jordi, Tordera es fa partícip de la festa i sobretot de la venda de roses i llibres. “Enguany hem donat permís a un total de trenta-dues parades de venda ambulant de roses, a més dels deu establiments que també tenen permís per establir la seva parada al carrer”, explica Rafel Matas, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tordera. Enmig d’aquest desplegament comercial especial per a la diada, és gairebé impossible veure algú pel carrer que no porti una rosa o bé un llibre sota el braç, amb la intenció de regalar-ho o bé després que li hagin regalat."
Lunes, 09 de Mayo de 2005 14:31
